“En una nit estelada si miro al cel em sento menut, com si fóra un gra d’arena comparat amb un planeta…”
En aquest món gran, hi ha vegades en què ens podem arribar a sentir molt menuts. La Lluna és menuda comparada amb la Terra, la Terra amb el Sol, el Sol amb altres estrelles. Però, realment, com som… grans o menuts?
El llibre explora un microunivers emocional i ens recorda que algunes coses, per menudes que semblen, són capaces de canviar una realitat, la realitat del lector, la realitat de tots nosaltres.

Aquest llibre no només es llegeix. Es contempla amb ulls de detectiu. Conté expressions populars. Ets capaç d’identificar-les? No passis de pàgina de seguida. Recrea’t en els detalls. Detecta les pistes. Descobriràs històries i coneixeràs el significat de esos dichosos dichos.

Totes les mares són especials, úniques, diferents… Són tan valentes! Ens protegeixen dels monstres, ens amanyaguen amb amor i ens fan pessigolles al melic. Hi ha molts tipus de mares, com és ta mare?

Un divertit àlbum il·lustrat que trenca amb les professions estereotipades. Fomenta el respecte per la diversitat, la inclusió i la igualtat de la dona en la societat.

«El abuelo ha cambiado mucho. Su memoria es un cambio de mar, una ola, un barco que no sabe a dónde va.»
Puede haber nada peor para un abuelo que olvidar su nieta? Mariana, tan pequeña, sabe que unas palabras amables pueden transformar el dolor de la confusión en un abrazo o una sonrisa.

Aquest conte és un petit homenatge a les persones grans, perquè han viscut molt, saben molt i ens estimen molt.
Però tot… una mica més a poc a poc.

La Nana de Sara és una cançó de bressol il·lustrada. És una història carregada de tendresa i de màgia, a ritme de versos, entre una xiqueta, la Sara, i una sirena. La menuda vol convidar a l’èsser mitològic a què l’acompanye a jugar a i a la festa major, però la sirena ha de declinar l’oferta, donat que no pot separar-se del seu nadó.

• La nana de Sara: entre el conte musicat o la cançó il·lustrada

¿Quién era el rico señor Phileas Fogg, de dónde venía, cómo había ganado su fortuna? Estos datos no los conocemos con seguridad, ¡pero otras cosas, sin embargo, las sabemos con certeza! Todos los días se despertaba exactamente a las 8 de la mañana. Desayunaba exactamente a las 8.23 de la mañana. Se afeitaba exactamente a las 8.27 de la mañana. ¡Salía de su casa, en Savile Row en Londres, exactamente a las 11.30 de la mañana y regresaba exactamente a las doce de la medianoche! También sabemos que hizo una apuesta para viajar alrededor del mundo en 80 días. Y la ganó. No sólo eso, sino mucho más.

Fa uns dies que el teuladí ha niat en les branques més tranquil·les de l’arbre de la plaça de la Font. Des que ha arribat, és el primer a alçar-se i piular somrient en eixir el sol per a dir bon dia al veïnat, fins que, un matí un tro el desperta, de sobte, a trenc d’alba: «PUM!». ¿Què és eixe soroll tan desagradable?

Aquest és el meu pare. És gegant com un elefant! És una mica calb, però és molt guapo i bona persona… El meu papa, que fa el llit, em porta a l’escola, cuina, posa la rentadora, juga a conillets a amagar i, fins i tot, canta òpera… M’estimo el meu papa!

Un preciós àlbum il·lustrat que destaca una imatge paternal sense estereotips de gènere. Els seus textos rítmics embolcallats amb unes il·lustracions estimulants motiven en la implicació de les tasques de la llar d’una manera lúdica i divertida.

“En una noche estrellada si miro al cielo me siento pequeño, como si fuese un grano de arena comparado con un planeta…” En este mundo grande, hay ocasiones en las que podemos llegar a sentirnos muy pequeños. La Luna es pequeña comparada con la Tierra, la Tierra con el Sol, el Sol con otras estrellas. Pero, realmente, ¿cómo somos… grandes o pequeños? El libro explora un microuniverso emocional y nos recuerda que algunas cosas, por pequeñas que parezcan, son capaces de cambiar una realidad, la realidad del lector, la realidad de todos nosotros.

Quan arriba la por és un viatge emocional que vol donar llum al procés que experimentem quan transitem per una emoció tan misteriosa i reveladora a la vegada. L’àlbum ens convida a sentir i expressar sense vergonya la por. La simple experiència d’aquesta emoció ens ajuda a entendre, de forma senzilla, que es tracta d’un fet universal i atemporal que ens mostra informació molt interessant sobre nosaltres mateixos.

L’avi està molt malalt i l’àvia en té cura: li fa el dinar, li dóna les pastill es, el banya i li fa companyia. L’avi té una néta amb qui es diverteix molt. Tots dos fan broma a l’àvia amb el xiulet, es conten secrets i riuen molt, però un dia, de sobte, tot canviarà.