El corb i la serp

Aquest conte és un petit homenatge a les persones grans, perquè han viscut molt, saben molt i ens estimen molt.
Però tot… una mica més a poc a poc.

Alfred encara començava a reaccionar quan va pensar que el millor que podria fer era tractar de negociar amb els peixets Pim, Pam i Pum l’alliberament de sa mare.

“En una nit estelada si miro al cel em sento menut, com si fóra un gra d’arena comparat amb un planeta…”
En aquest món gran, hi ha vegades en què ens podem arribar a sentir molt menuts. La Lluna és menuda comparada amb la Terra, la Terra amb el Sol, el Sol amb altres estrelles. Però, realment, com som… grans o menuts?
El llibre explora un microunivers emocional i ens recorda que algunes coses, per menudes que semblen, són capaces de canviar una realitat, la realitat del lector, la realitat de tots nosaltres.