El monstre Menjapobles

“En una nit estelada si miro al cel em sento menut, com si fóra un gra d’arena comparat amb un planeta…”
En aquest món gran, hi ha vegades en què ens podem arribar a sentir molt menuts. La Lluna és menuda comparada amb la Terra, la Terra amb el Sol, el Sol amb altres estrelles. Però, realment, com som… grans o menuts?
El llibre explora un microunivers emocional i ens recorda que algunes coses, per menudes que semblen, són capaces de canviar una realitat, la realitat del lector, la realitat de tots nosaltres.

«El abuelo ha cambiado mucho. Su memoria es un cambio de mar, una ola, un barco que no sabe a dónde va.»
Puede haber nada peor para un abuelo que olvidar su nieta? Mariana, tan pequeña, sabe que unas palabras amables pueden transformar el dolor de la confusión en un abrazo o una sonrisa.

Tirant lo Blanc és una de les novel·les més interessants i representatives de la literatura universal. Escrita per un valencià, Joanot Martorell, en un moment en què la nostra llengua es parlava i s’escrivia per tots els camins de la Mediterrània. A través de les seues pàgines, assistireu a les aventures d’armes i d’amor d’un cavaller que volia aconseguir un somni: alliberar Constantinoble dels seus enemics. S’ha dit que és una història total perquè parla de tot: dels costums, de la guerra, de l’amor… Però, sobretot, s’ha destacat la seua versemblança. Tirant venç els seus enemics perquè és intel·ligent i valent. El seu heroi és humà, de carn i ossos: ataca castells, però es trenca una cama baixant de la cambra de la seua estimada Carmesina.