El monstre Menjapobles

“En una nit estelada si miro al cel em sento menut, com si fóra un gra d’arena comparat amb un planeta…”
En aquest món gran, hi ha vegades en què ens podem arribar a sentir molt menuts. La Lluna és menuda comparada amb la Terra, la Terra amb el Sol, el Sol amb altres estrelles. Però, realment, com som… grans o menuts?
El llibre explora un microunivers emocional i ens recorda que algunes coses, per menudes que semblen, són capaces de canviar una realitat, la realitat del lector, la realitat de tots nosaltres.

L’avi està molt malalt i l’àvia en té cura: li fa el dinar, li dóna les pastill es, el banya i li fa companyia. L’avi té una néta amb qui es diverteix molt. Tots dos fan broma a l’àvia amb el xiulet, es conten secrets i riuen molt, però un dia, de sobte, tot canviarà.

L’any 1866 un estrany objecte atemoreix els mariners. És un monstre marí o una construcció humana? Quins secrets amaga? O els amaguen les profunditats dels oceans? Qui és realment el capità Nemo?

El llibre que teniu a les mans comença i acaba amb una pregunta. I cada pàgina està plena de preguntes, és a dir, hi ha un mar de preguntes sense resposta. Per descomptat, sóc un científic. I per nosaltres, els científics, el que realment importa són les preguntes, els misteris i els secrets ocults. Si desitgeu resoldre’ls i no perdre el temps, obriu el llibre i comenceu a llegir-lo! Si no suporteu tantes preguntes, llavors és millor que en trieu un altre.